.
Freud, entre moltes altres coses, té un assaig sobre l'estranyesa i la por que aquesta pot provocar. "The uncanny" és el títol que rep el treball en la versió anglesa. Entre les definicions de "uncanny" en els diferents idiomes, es va repassant la manera en que les diferents cultures atribueixen el terme com allò que no és familiar. I allò que no és familiar, allo que desconeixem provoca por? Doncs a vegades sí.
A Anglaterra, un dels trets més característics que impacta sobre els nouvinguts, és la força que representa la imatge. Tot és representació. Tot són llums, colors, mirades, vestits, postures, expressions... No importa com et sentis, importa el que vols despertar en els demés. La tristesa, la por, l'alegria, els nervis queden amagats baix una jaqueta esportiva i una gorra, baix un vestit curt, baix una americana. És el valor de l'acció i de l'interacció directa amb els teus similars, superiors o inferiors.
En el sentiment d'estranyesa, on es fa ferma l'angoixa, és on un dels pilars va perdent alçada en favor del seu rival. Al cap i a la fi, no som més que matèria en consonància amb els demés, i en aquesta relació directa la balança es decanta per aquell que resulta familiar, per l'autòcton. Com per tot arreu? Pot ser es tracta de l'hospitalitat que caracteritzen certes cultures, pot ser es tracta de l'evolució.
I és que les distàncies no tan sols són territorials. Anglaterra sempre ha sigut un dels països protagonistes a l'Europa Occidental, tan occidental que sembla allunyar-se de la dignitat que caracteritza la tradició europea. Murs es van aixecant per aïllar dues illes encara més del que ja figuren en el mapa. Es tanca un cercle deixant descoberts dos pilars fonamentals. En el centre resta Shakespeare, en les perifèries els "yobs" i tot el que comporten.
.
Freud, entre moltes altres coses, té un assaig sobre l'estranyesa i la por que aquesta pot provocar. "The uncanny" és el títol que rep el treball en la versió anglesa. Entre les definicions de "uncanny" en els diferents idiomes, es va repassant la manera en que les diferents cultures atribueixen el terme com allò que no és familiar. I allò que no és familiar, allo que desconeixem provoca por? Doncs a vegades sí.
A Anglaterra, un dels trets més característics que impacta sobre els nouvinguts, és la força que representa la imatge. Tot és representació. Tot són llums, colors, mirades, vestits, postures, expressions... No importa com et sentis, importa el que vols despertar en els demés. La tristesa, la por, l'alegria, els nervis queden amagats baix una jaqueta esportiva i una gorra, baix un vestit curt, baix una americana. És el valor de l'acció i de l'interacció directa amb els teus similars, superiors o inferiors.
En el sentiment d'estranyesa, on es fa ferma l'angoixa, és on un dels pilars va perdent alçada en favor del seu rival. Al cap i a la fi, no som més que matèria en consonància amb els demés, i en aquesta relació directa la balança es decanta per aquell que resulta familiar, per l'autòcton. Com per tot arreu? Pot ser es tracta de l'hospitalitat que caracteritzen certes cultures, pot ser es tracta de l'evolució.
I és que les distàncies no tan sols són territorials. Anglaterra sempre ha sigut un dels països protagonistes a l'Europa Occidental, tan occidental que sembla allunyar-se de la dignitat que caracteritza la tradició europea. Murs es van aixecant per aïllar dues illes encara més del que ja figuren en el mapa. Es tanca un cercle deixant descoberts dos pilars fonamentals. En el centre resta Shakespeare, en les perifèries els "yobs" i tot el que comporten.
.
ei, hi ha gent que et llegim!
ResponderEliminar(però fins avui no havia sabut res de l'existència d'aquest blog..!)
a preferits!