.
Una de les coses que es recomana pels estudiants que passen més de sis mesos a Anglaterra, és que s'obrin un compte bancari. Al cap de més o menys una setmana d'haver arribat, allà estava jo, a l'espai reservat pels estudiants internacionals del Barclays. Una de les coses més normals és anar observant els individus que et vas trobant pel carrer i intentar adivinar la procedència. Un dels estudiants que estava esperant, tenia cara d'espanyol, però el seu passaport deia que era grec. El fet és que durant tot el temps no va parar de preguntar sobre les dades que havia d'anar emplenant, delatant així el seu baix nivell d'anglès. Així és que, no només a Espanya se parla malament l'anglès, si no que hi ha altres països que també falten en aquest aspecte.
La veritat és que per tot déu haver-hi de tot. Però el fet de no poder-te expressar correctament, fa que dediquis molta atenció sobre aquest aspecte. I és que a Anglaterra no ets aquell ciutadà de primera que anava a comprar birres al paqui de Barcelona. A Anglaterra veus com el fet de no poder-te expressar adequadament et situi en un nivell inferior que la resta. El fet de no poder dir el que vols i de no poder entendre a la primera el que et diuen, te tanca dins una espècie de societat paral·lela que es podria considerar de segona classe. A la primera classe hi ha la gran barreja, entre ells tindran els seus probelemes, però tots estan en la primera classe. Tu en canvi, restes a la segona classe intentant posar un peu en l'altre nivell.
.
Una de les coses que es recomana pels estudiants que passen més de sis mesos a Anglaterra, és que s'obrin un compte bancari. Al cap de més o menys una setmana d'haver arribat, allà estava jo, a l'espai reservat pels estudiants internacionals del Barclays. Una de les coses més normals és anar observant els individus que et vas trobant pel carrer i intentar adivinar la procedència. Un dels estudiants que estava esperant, tenia cara d'espanyol, però el seu passaport deia que era grec. El fet és que durant tot el temps no va parar de preguntar sobre les dades que havia d'anar emplenant, delatant així el seu baix nivell d'anglès. Així és que, no només a Espanya se parla malament l'anglès, si no que hi ha altres països que també falten en aquest aspecte.
La veritat és que per tot déu haver-hi de tot. Però el fet de no poder-te expressar correctament, fa que dediquis molta atenció sobre aquest aspecte. I és que a Anglaterra no ets aquell ciutadà de primera que anava a comprar birres al paqui de Barcelona. A Anglaterra veus com el fet de no poder-te expressar adequadament et situi en un nivell inferior que la resta. El fet de no poder dir el que vols i de no poder entendre a la primera el que et diuen, te tanca dins una espècie de societat paral·lela que es podria considerar de segona classe. A la primera classe hi ha la gran barreja, entre ells tindran els seus probelemes, però tots estan en la primera classe. Tu en canvi, restes a la segona classe intentant posar un peu en l'altre nivell.
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario