els grecs no parlen anglès

.


Una de les coses que es recomana pels estudiants que passen més de sis mesos a Anglaterra, és que s'obrin un compte bancari. Al cap de més o menys una setmana d'haver arribat, allà estava jo, a l'espai reservat pels estudiants internacionals del Barclays. Una de les coses més normals és anar observant els individus que et vas trobant pel carrer i intentar adivinar la procedència. Un dels estudiants que estava esperant, tenia cara d'espanyol, però el seu passaport deia que era grec. El fet és que durant tot el temps no va parar de preguntar sobre les dades que havia d'anar emplenant, delatant així el seu baix nivell d'anglès. Així és que, no només a Espanya se parla malament l'anglès, si no que hi ha altres països que també falten en aquest aspecte.

La veritat és que per tot déu haver-hi de tot. Però el fet de no poder-te expressar correctament, fa que dediquis molta atenció sobre aquest aspecte. I és que a Anglaterra no ets aquell ciutadà de primera que anava a comprar birres al paqui de Barcelona. A Anglaterra veus com el fet de no poder-te expressar adequadament et situi en un nivell inferior que la resta. El fet de no poder dir el que vols i de no poder entendre a la primera el que et diuen, te tanca dins una espècie de societat paral·lela que es podria considerar de segona classe. A la primera classe hi ha la gran barreja, entre ells tindran els seus probelemes, però tots estan en la primera classe. Tu en canvi, restes a la segona classe intentant posar un peu en l'altre nivell.


.

love vodka love life

.


Primeres impressions... Això de Love Vodka Love Life és un cartell super lluminós que hi ha al Pub Revolution (que ja diu molt dels anglesos), en aquest lloc, igual que en molts altres, hi pots passar la vida. Comences dinant un dels menjars típics de qualsevol part del món, menys d'Anglaterra, perquè el menjar típic d'aquestes terres, o sigui, el fish and chips, només és bo si te'l menges a un take away. Doncs això, comences menjant, després fas un cafè, si és possible mires d'esperar molt i te l'acaben regalant, mires internet amb el teu laptop i llavors tens festa fins a les 03:00 am, més o menys!!! i així per tot!

Leeds se caracteritza per ser una de les ciutats més barates d'Anglaterra, jo diria que més barata que una Tarragona o que Palma. Hi ha moltíssimes ofertes que abarateixen els preus ja barats. Per exemple: un menú al Yate's (un Pub d'aquests que fan de tot) val uns ƒ 5'50, i si fas un 2X1, doncs la meitat. Això fa que la vida aquí giri molt entorn al centre. De fet, Leeds is a massive city, segons diuen per aquí, la capital del nord d'Anglaterra. Hi ha un centre petitet i unes macro rodalies de cases i cases i més cases. El meu barri està a uns 5 min caminant de la Universitat, que està a les afores del centre. Des d'aquesta fins el centre tens uns 10 min. O sigui, que ho pots fer gairebé tot a una walking distance.

Tema Uni: m'estic situant.

Els primers contactes amb anglesos va ser amb la meva companya de pis. Me va venir a buscar a l'aeroport amb una amiga seva, una tal Muse que s'autodiu així perquè el muse aquí ve a ser com un monstruito o algo així, o sigui que... però és molt maja! Vàrem anar a la caseta de tres plantes més basement, on pots caminar per les escales amb les mans i els peus d'inclinades que estan. Llavors me varen oferir una sidra en llauna, tamany de les birres grans que hi ha per terres mediterrànies. Vàrem començar a beure i elles parlaven i parlaven i parlaven, i jo va haver-hi un moment que ja no sabia on em trobava. L'accent per aquí no és tan exagerat com me pensava. Sembla que tallin totes les paraules, però ho pots anar entenent tot bastant bé.

Encara no he trobat cap lloc que se pugui assimiar amb el CCCB (jeje!). Vàrem sortir divendres i dissabte. El primer dia bastant normal. El segon va ser un shock cultural bastant heavy! El primer pub, tothom anava super desfassat! Vaig tenir el meu primer contacte amb una calienta pollas! Estava com en un passadís i varen passar un grup de ties, una se me gira, me fa un meneo i se'n va! i lo millor és que era guapa i tot! Als anglesos (o al menys a la gent per aquí) els encanta destacar, les llumetes, les disfreces, cridar, ballar descaradament, posar-se roba 20 talles més petita i beure, i beure, i beure, i beure, i tirar coses al carrer, i fems i fems i fems i fems. Però després vàrem anar a un altre Pub que era com una casa i semblava haver entrat en un altre país. La gent era més Cool, la música més bona i tothom estava bastant més calmat. I és que England sembla tenir com a dues cares, la Victoriana que lliga amb el British Pop, i la del Fish and Chips to Take Away!


.