no som espiritual

T'aixeques un dematí, no massa prest però tampoc massa tard. Defora encara hi ha neu, un des hiverns més freds diven a n'es diaris, a n'es llit, per sort, s'hi està ben calentet. Has quedat amb ella i te venen dubtes a n'es cap. Com serà? serà simpàtica? serà més guapa que per internet? Ha quedat a les dotze i mitja d'avui divendres, així que millor que te dutxis i surtis ràpid si no vols fer tard. Agafes es "tube" arribes a Oxford circus, vas cap a Tottenham Court Roud, i com de costum arribes un poc tard. Li envies un missatge, no vols quedar malament, te diu que cap problema. Només sap que li diven Yolanda, i que és irlandesa.

Arribes a sa cafeteria, que se diu dotze. És curiós, a les dotze i busques a sa cafeteria dotze. Passes per davant sa finestra i ella està asseguda a sa primera taula devora sa porta. No s'ha llevat sa jaqueta i aguanta una taça calenta entre ses mans. Penses "és més guapa que per internet", encara anirà bé això. La saludes des de defora, te torna una rialla, t'ha reconegut.

Entres, la saludes, vas a demanar però has de fer cua i decideixes no prendre res i seure amb ella i començar a xerrar. Te diu que ha estat moltes vegades a Barcelona, que li encanta sa ciutat. Penses "això va bé". Començau a xerrar sobre la Índia, sobre s'espiritualitat a la Índia. Ella te diu que no va trobar lo que esperava a n'es seu viatge. Tu li dius que no acabes d'entendre tota aquesta obsessió que te sa gent per anar a la Índia a que lis canvïi sa vida. Després canviau de tema i seguiu xerrant un poc més de Barcelona, ella te comenta que ha anat un parell de vegades a n'es Sonar. Tu li dius que no hi has anat mai, i que es festival t'emprenyava molt perquè per s'època que el fan tu havies d'estar estudiant a sa biblioteca de just devant.

Ella aprofita una pausa molt, molt curta, per canviar de tema i te diu que no sent cap tipus d'espurna (per fer una traducció fàcil) entre voltros dos. No saps que dius. Penses que perquè hi has anat, poses sa ma damunt sa jaqueta i vols partir. Però ella creu que no l'has entesa i comença a posar adjectius per veure si l'entens millor. I tu realment no ho entens massa. Te comenta que són molts mesos d'estar junts, i que no creu que vos entengueu com toca, i que li sap molt de greu, però que no me pot donar sa feina. I tu penses: després d'insistir durant setmanes per fer una entrevista per una feina sense cobrar, per un tema que me la sua com és s'espiritualitat a la Índia, m'hauries de donar ses gracis per ser aquí amb tu.

Aguantes, esperes i penses "mai se sap". Te despedeixes de bones maneres, i es teu cap s'entorna a cercar motius que te diguin que fas bé d'haver anat a Londres. Camines. Penses. Dines. Prens un cafè d'uns tres euros que és una puta merda. Camines més. Fa fred. Entres a un centre comercial d'aquests de música, llibres i pel·lícules. Arribes a sa secció de "gadgets", trobes una bolla d'aquestes que sortien a ses sèries americanes, aquelles que tenien un vuit, que lis demanaves un consell i elles te deien es que. Penses "trobaré feina", remenes, i te contesta "Go for it". De fons comença a sonar una música que te puja ets ànims, una que xerra d'un lloc on tots ets somnis hi prenen forma (o algo així), i te refúgies en una repetida frase "només és es principi". Això, o sempre mos quedarà Nova York.